Cales fora d’òrbita

Maleïdes les paraules de les ànimes captives,
allunyades i amagades de la llibertat digna,
encadenades a la força per un únic pensament,
globalització cruspint-se, mos a mos, les ments.

Sento veus però no entenc el què diuen.
Parlen ben fluixet per a no sentir-les.
Tenen por a ser censurades i criticades.
Fugen de les presons socials en captiveri.

Tiberi a tiberi, des de Mallorca al Tibet aeri,
des de Hiroshima a Nagasaki, dels teus ulls nus,
des de els meus dits despullats de lletres,
des de les altures a les terres més baixes,
des de les terres més profundes a les engrunes,
dolces i pures, les nimfes nues, són la veritat.

I així acaba això, i ara mateix s’ha acabat.
Tot comença quan ja tot és nat, per Tutatis!

Carolina Ibac / Daniel Ferrer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s