Cales mai esclaves

Cales mai esclaves i alliberades,
poblats plens de lluita i sort,
la dissort no arriba i no és morta
aquesta existència
anomenada vida.
Cales mai esclaves,
sempre somniades,
com les llargues ales
dels destins establerts,
ja lluny de la terra connectada
a llargs fils elèctrics, naturals.
Sense pensar-ho guarim els mals,
de tant en tant passen per la cala,
els aturem, no volem ser esclaus,
i menys de la història estranya,
volem ser fidels a l’estel
que passa llargues hores
cara al vent de ponent,
de cara a la veritat dolça.
Entretant, cales lliures,
mentrestant, mar alliberat,
des del poblat al somni innat,
des de les cales al teu cau,
mai més serem esclaus,
ni tan sols de la ment,
tampoc del pensament/sentiment.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Caus i calen

Autora: Carolina Ibac

Esclaves són les tardes
sense tu a prop de la cala.
Esclaus són els moment
sense tenir-te present,
a la ment.

Caus i cales,
cauen sense clau,
no hi ha manilles,
no hi ha possessions
de cap i una vida.

Tots som lliures nats,
naturals sense mals.
Les corrupcions socials
no ens aturen,
mai.

Tu,
que pots ser àliga
volar sobre les hores,
a dalt i a sota.
sentint la brisa marina,
que mareja les meves ones,
bategant cada cor,
el gemec de cada so.

Alliberem el poblat d’esclaus,
que no senten la pau,
que no troben el seu cau.