Els teus ulls són la profunditat del paradís

Profunds com la fonda cala, els teus ulls,
captius de la llibertat mai prou desitjada,
els teus ulls, els teus ulls de calma, els teus ulls,
que m’animen i em trasmuden, els teus ulls màgics,
transportant-me a esferes tant celestials com terrestres,
són un horitzó encès de blau marí i perenne, eternament,
dolçament, són la llum que alimenta les meves ànsies,
són el tarannà d’una mirada ben entesa, el kharma,
embruix dolç i sentit, em tornes cada mirada,
em dónes les pautes per ser com ara sóc,
me les treus quan ja no trobo raons,
ets la fantasia encesa, un nou vent,
que ja de vell és el primer, darrer,
que ja de tant temps, el meu món,
amb una mirada ja en faig prou,
perquè sé que ja és eterna,
plena llum, paciència,
arribarà el dia de tots,
versarem de nit, de dia,
ens anirem alimentant
de tants ulls bruns i clars,
de tantes mirades llunyanes,
properes, un món a travessar!
I a la mitjanit trobaré els teus,
i al migdia dividiràs el meu temps,
trencaràs els esquemes i serem lliures,
perquè al llarg del temps em dónes aliment,
per l’ànima i la ment, amb la gent, tota la gent,
formem part d’aquest organigrama que és el temps,
però, de tots, de totes, em quedo amb els teus ulls,
blau intens d’univers ple i clar, ets el meu paradís,
espero dir-te amb aquests versos que no estàs sola,
que no estem pas sols, que el dia desperta,
ara, quan la calma de la cala ja dorm,
doncs ets el somni primer i segon,
el darrer, també, el meu sol,
i per això despullo el ser,
i per això despullo el vers,
i sóc jo, i ets tu, i tots dos junts,
la immensitat del paradís plegat,
aquest, aquell que anem construint,
pas a pas, per demà, arribarà el dia,
i tot ja serà estimat, com ara, i més,
i més encara, demà serà el despertar
d’un somni que ens anima a caminar,
a volar, si cal, amb els teus ulls com una au,
com una nau, travessant l’univers, caient al cau,
al cau que és el paradís, als teus ulls, sense avís.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

La mel dels teus ulls dolços

Autor: Carolina Ibac Verdaguer

La mel dels teus ulls endolceixen el meu estat d’ànim. Em capbussen en la calma de sentir-me estimada, amb una força desmesurada, amb una força contagiosa que em duu cap a l’esperança. La mel dels teus ulls punyents se’m claven al cor sense pietat, deixant-me nua davant el desig d’un cos ardent, calent, proper, d’una mateixa tribu. La mel dels teus ulls em regalimen les entranyes, amagades a la resta del món, obertes a la teva essència. Sóc el cau de la teva mel que s’endinsa de la mà dels teus sentits.

La mel dels teus ulls em mimem amb la mirada llaminera, dolça i eterna. Una mirada que tot i sent universal és només per a mi, signant un contracte sense firmes, un contracte sense lletres, un contracte que només entenen les nostres ànimes. La mel dels teus ulls és càlida com ella sola, però no està sola perquè rep de volta la meva mirada turquesa.

Un feedback entenedor i familiar que ens alimenta a dues bandes allò que ningú podria suplir, perquè som les dues úniques peces d’un trencaclosques únic, inèdit, autèntic. La mel dels teus ulls és la mel que em fa sentir com res en aquesta terra. Només tu ets qui té la clau, només tu ets qui em pot fer feliç. Només la teva mirada melosa després de tenir-te ben endins. La mel dels teus ulls… res més… la mel dels teus ulls.