Nues cales de la costa

Matinem cap al poble coster,
cercant un indret llunyà o proper.
Les cases blanques ens miren
mentre nosaltres ens buidem.

Anem agafats de la mà.
Sento el batec de la flaire marina.
Sento el teu somriure, com abans.
I tornem a somniar des del principi,
ara que som al carreró més antic.

I ens endinsem entre fanals i portes blaves.
Els càntics del poble mai no ens confonen.
La suor entre els dits que lliguen les nostres mans.
Ens fan esclaus del nostre sentiment més pur.

Guaitem, observem, preguntem, cerquem…
Visualitzem: geranis i més flors, als balcons.
I una porta ens crida, i la finestra ens acarona.
S’obren els porticons dels nostres cors.

La mar ens acull entre les seves faldes.
Les seves barques entren als ulls.
I ja tenim el cau a taula,
a tocar dels sentits.

Nua
Bruna
Cala de nit
Instant ardent
de la penetració, a la nova llar,
que s’encadena sense lligams i lliure,
sent alhora presoner del teu amor fidel,
que roman, entre mil aigües, al teu cabell.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

El 9 dia

Autor: Carolina Ibac Verdaguer

Una nova era tanca les portes obertes.
El nombre nou ara ja serà vell.
Quan les trenes siguin esteses,
Els encanteris ja seran antics.

Per fi, tot és calma, inici
A aquesta cala de somnis
Les ones ens duen al vici
Mentre la bicicleta ens tempta.

Un desgavell d’emocions tendres.
És un moment que veiem etern.
Més enllà de la línia horitzontal
Mentre fem la vertical als estels
I ara… li diuen pi.

Li diuen pi i ja som aquí,
I l’allà ja no ens turmenta
La tempesta ara olora a menta
Fresca, nova, ben neta.

El nou dia comença de la millor manera
Amb connexions extra sensorials
que ens lliguen amb fils tribals
invisibles a la resta

La calma costera ens esborrona
Fent de cada segon una festa
Lluny els retrets, ara ens estoven
La nostra estima madura i tendra.

Tant t’he estimat, però com ara… mai!
Hem trobat un nou camí, una nova drecera
És el començament i la fi d’una nova era
La tasta d’una felicitat eterna
Que pensa i sent sense ser seva
Només nostra, cuca fera.
Ara ja no hi ha treves.

Comentaris
  1. Jaumetria ha dit:

    Sou molt amables i m’agrada el que feu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s