Quan em mires…

Quan em mires tot és clar,
quan em mires tot és llum,
quan em mires tot és nou,
quan em mires sóc ben foll.

Quan em mires no sóc jo,
quan em mires sóc tu,
als teus ulls un reflex,
als teus ulls jo mateix.

Quan em mires hi ha un mirall,
quan em mires m’alliberes del mal,
quan em mires sóc molt més lliure,
quan em mires, amb el somriure.

Quan em venç la son tu hi ets,
quan em venç el temps ets aquí,
quan ja no queden més dreceres,
quan ja no queden més camins.

Ets tu, fada enamorada, dolça,
ets tu, embruix de mel i llum,
només pots ser tu i creixo,
ets la finestra del meu somni.

Quan em mires sóc més lliure,
quan la immensa mar em té,
quan em mires sóc feliç,
quan em mires… Ai!

Ui! Quan em mires…

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Quan et miro…

Autor: Carolina Ibac Verdaguer

Quan et miro, ho veig tot clar.
Quan et miro, ets tot llum.
Quan et miro, tot és nou.
Quan et miro, em sento foll.

Quan et miro, no sóc jo.
Quan et miro, sóc tu
als meus ulls, un reflex,
als meus ulls, tu mateix.

Quan et miro, ets un mirall.
Quan et miro, m’alliberes del mal.
Quan et miro, em fas més lliure,
quan et miro, ets el meu somriure.

Quan et venç la son, sóc jo el teu son.
Quan et venç el temps, sóc jo cada segon.
Quan ja no ens queden més dreceres,
quan tot són carrers sense sortida,
trobem plegats un camí a la fita.

Ets tu, boig trobador, dolç,
que em cantes tendres cançons,
fent de la melodia un embruix,
encanteri que mai no fuig,
per la finestra del somni.

Quan et miro, sóc més lliure,
quan l’embruix de mel em té,
quan et miro sóc feliç,
quan em mires, també.

Tot té sentit quan els nostres ulls es troben.