Tens el meu cor

Tens el meu cor, també el meu cos,
tens tot allò que sóc, el meu món,
els universos que vessen arreu,
dels meus ulls… Són tots teus.

Tens la meva llum i la foscor,
tens les meves extremitats, l’olor,
tens els meus somnis d’infant i de gran,
i de gran vull ser el teu demà, el teu futur.

Vull passar amb tu la resta d’aquesta eternitat,
besar l’infinit de la teva mirada d’immensitat,
veure’t, sempre, arreu, ets el meu tresor, el cor.
I de nit vull ser el teu bes primer i el darrer,
despullar el teu cos nu per veure el sol,
de bon matí vull estimar-te, sóc tot teu.

Tens el meu cor, el meu cos, sóc per tu,
tens el meu bes, el meu vers, tots són teus,
i tens, també, com no, la meva ànima, i la mà,
les dues, per fer el camí junts, ben acompanyats,
els dos plegats, sender cap a la plana o cap a la vall,
cap a les maresmes, tan eternes, cap al final de la vida,
cap al començament de la utopia, ja lliures de lligams,
sentint-nos tan a prop,sense fer-nos mai més cap mal,
sóc teu, ja ho veus, ja ho sents, ho somnies i ho vius,
ho vivim sense límits, tampoc marges, enlloc, som sol,
lluna i astres, tot nostre com ho és el món de dalt a baix,
perquè també som illes, cales i mar, som peix ancestral,
som petxines a les sabates dels vells als amagatalls,
som, com t’ho diria, el sospir que fas al partir,
el gemec de la darrera tempesta de mel,
el reguitzell d’albades de la pell,
el despertar de la cova,
el cau dels somnis,
tu ho ets tot per mi,
i jo, ja ho saps, tot teu.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

El nostre tresor

Autor: Carolina Ibac Verdaguer


Les emocions salten per la finestra,
buidant el cor de flors.
Els estels cerquen la mirada estesa,
de la lluna vestida de dol.

Som foc rogent, ardent.
Som desig esbojarrat.
Som el que sentim,
res més.

Si fos etern el meu temps,
els teus besos m’acompanyarien.
Si el rellotge mai no s’aturés,
sempre junts caminaríem.
A cada instant, amb un somriure.
A cada pas, sempre lliures.

Compartim el mateix tresor.
Cor, ment i cos.
Ànima eterna, bella i vella,
que il·lumina la nostra estrella.

Són moltes les dreceres que em duen a tu.

Comentaris
  1. Cristina Oller ha dit:

    Sou dos artistes! m,agradaría poder expresar el k sento, com vosaltres, amb tendresa i a la vegada, amb força. Gràcies, pk és un plaer lleguir-ho.

  2. TONI ha dit:

    Que bonic es ser el que un sent , i quin regal sentir així.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s