Esfera atmosfèrica

Esfera atmosfèrica,
i dins ella, feres,
fum i pol·lucions,
raons per mai marxar,
per seguir lluitant, terra nostra,
per seguir-te sembrant el cos florit,
les vèrtebres de la nit, dolços moments,
compartits amb l’amor més ple i dolç,
amb la mirada clara de la nit,
dins els teus versos,
veient-nos,
clars i purs,
a l’esfera atmosfèrica,
mentre, fera a fera, ens estimem,
mai les males llunyes guanyaran,
masses fàbriques, agòniques,
masses reactors al cel,
arreu dels països esclaus,
alliberem el ser per a ser raser,
raser al cos, din el cau del mirar
esfera atmosfèrica i estimar.
A les cales no hi ha negror,
hi ha claror, reflex dels teus ulls,
tranquil·litat de tendresa infinita.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Fugirem a un altre món

Autor: Carolina Ibac Verdaguer

Barraques perifèriques,
que malviuen, de les sobres,
de la gran ciutat, contaminant,
que creix sorollosament d’obra en obra,
i nosaltres, incansables, seguirem lluitant,

– la terra és nostra –

Deshumanitzen el món vestint-lo de poder
amb el color i la olor dels diners, ben freds,
mentre els qui encara conservem una consciència,
ens els menjarem, trinxant-los a trossos, ben menudets,
i un cop a la migdiada, somniarem versos de ciència,
optimitzant el saber i repartint-lo entre tothom,
fugint de les micro-masses elitistes,
oligàrquiques i egoistes.

I un món serà nat després de la destrucció de l’actual,
quan no ens quedi res, ni aire ni aigua ni vida,
emigrarem a l’extra-esfera atmosfèrica,
més enllà del cel, lluny de les mines,
sense or negre ni blanc ni groc ni lila.
Començarem de nou …
llaurarem una nova oportunitat,
amb la saviesa a l’esquena,
farem de la decadència,
un punt fort en comptes de feble,
cercant la tendresa infinita
en totes les ànimes possibles.